Filed under: General
L’ Art-Tic ha estat
el projecte més just per la nostra matèria i m’he implicat massa, pot
ser…, però he de dir que la meva proposta funciona, així i tot penso que la majoria dels professors d’EViP no els entusiasma, és molt
complicat el tema, el Col·legi de Llicenciats en Belles Art de Catalunya (Cobalcat)
ha decidit fer un grup d’ajuda als professors de la matèria, i també investigar
una mica que està passant, perquè es perden hores cada any i qual és exactament
la causa de que els professors estiguin tant disconformes. He assistit a la
primera reunió, i dimecres 8 d’octubre haurà una altre només de professors d’
Art-Tic, veurem que passa, he decidit col·laborar amb Cobalcat per trobar
solucions a aquesta situació bastant greu. Personalment penso que la formació
que rebem a La universitat es centra en formar artistes no professors d’Educació
Visual, i tal com ho diu la paraula, hem d’educar visualment als nostres
alumnes, això es tradueix quasi directament en ensenyar-les a de codificar el
món visual que ens envolta, tant sigui obres d’art, com publicitats, pel·lícules,
sèries i reportatges, és important que sàpiguen de que tracten els milers d’imatges
que es “mengen” cada dia, o sigui ensenya a utilitzar i llegit els mitjans de
comunicació. No hi ha altre matèria que el pugui fer!! Hem de ser nosaltres,
els d’Educació Visual els que hauríem de fer-nos càrrec d’aquesta tasca! i
coordinar-la amb els seminaris de llegues i socials. Però aquesta practica és quasi
inexistent a la nostra universitat. Tampoc hi ha cursos de formació del
professorat adequats a la matèria, qüestió que en lectura d’imatge, en lectura
dels mitjans i en educació visual estem una mica a les fosques…ara que, degut
a la publicitat d’una pel·lícula, es sent tant aquesta frase senzilla i sàvia:
“Un pueblo que no
sabe leer ni escribir es un pueblo fácil de enganyar”
Hauríem de raonar si
no cal actualitzar aquesta frase, o sigui adequar-la als nostre temps i prendre
consciència d’una vegada per totes que aprendre a llegir els mitjans és l’antídot
contra l’engany i l’especulació, o no és una de les causes de la crisi econòmica
que vivim, que els consumidors compren més coses de les que poden pagar? O no
és la publicitat enganyosa i els informatius de formatius la causa de moltes
decisions equívoques i de l’apatia general? El tema de “no saber llegir” “ni
escriure” o participar als mitjans actuals és una mancança molt seriosa del
nostre sistema educatiu.
