He fet un resum sobre la història i evolució de les noves
tecnologies, els autors més reconeguts i les seves opinions, diversos debats
sobre la nostra societat, i el concepte de modernitat líquida, l’educació, els
jocs digitals i els mons virtuals, les noves propostes educatives i també una
petita explicació de com evoluciona la meva experiència educativa.

Aquí teniu l’enllaç al document

Tweet

Tweet

Desprès d’un llarg
temps de lectura i reflexió, torno…he fet un resum de tot el que he estat llegint
i repassant. Aquest temps de reflexió te a veure amb les preocupacions sobre
els canvis socials profunds que experimenta la nostra societat, aquells, a qui
els he dedicat la bandera de Madoz, els nouvinguts, i els d’aquí, i els d’allà,
tots anem atrafegats tractant d’assolir les noves formes socials que les noves
tecnologies, la participació a la xarxa, els jocs i blocs estan conformen.
Diuen  que els espanyols que participen
al Facebook són 12 milions, de catalans no en sabem, ja que molts s’apunten com
ciutadans d’Andorra. Aquesta dada potser avui sigui obsoleta i ja siguin molts
més, el cert és que les xarxes socials a Internet funcionen, a sota una foto d’exemple.

També els blocs, cada
dia,  tenen un paper més preponderant,
inclòs ja n’hi ha normes que circulen per la xarxa:

Els 10
errors d’usabilitat als blocs segons Nielsen:

1. No hi ha biografia de l’autor
2. No hi ha fotografia de l’autor
3. Títols de posts no descriptius
4. Enllaços que no indiquen el seu destí
5. Els articles més exitosos sense destacar
6. El calendari no és la única navegació
7. Freqüència irregular de publicació
8. Mesclar temes
9. Oblidar que escrius pel teu director
10.Tenir un domini gratuït

Amb els quals no estic d’acord en alguns punts per ser
irrellevants i en concret el de la freqüència irregular de publicació i el de mesclar
temes. Una persona pot tenir com objectiu del seu bloc fer comentaris cada dia
sobre un tema concret, d’altres fer comentaris sobre temes diversos, d’altres
fer un diari personal, d’altres fer poesia o art plàstic on line, i d’altres
pensar-se durant un llarg temps un tema, investigar-ho i documentar-ho, per
desprès publicar-ho.

Es veu que jo vaig per aquest últim estil! M’he re
pensat moltes coses en aquest temps, que aniré publicant en format de document…

Tweet

Tweet

Ama
Sua, Ama Llulla, Ama Q’ella= Lema de l’Estat Inca= No mentir, no
robar, ni ser fluix.

Avui, 12 d’octubre,
vull fer un petit homenatge a les cultures natives americanes. Com
que són moltes, totes de gran riquesa cultural i social, he
escollit la que he viscut de més de prop…

Faig
primer l’enllaç a Totes
les banderes natives, per
tal d’aclarir que aquesta no és la bandera del moviment Gai
sinó que aquesta última és semblant.

http://quechuanetwork.org/news_template.cfm?news_id=5304&lang=s

El
Tahuantinsuyo

Tahuantinsuyo
(en grafia tradicional) o Tawantin Suyu (en la nova ortografia
quítxua ) és el nom donat pels inca (ètnia) al
seu Estat. Literalment significa "les quatre parts del món"
o "les quatre províncies del món" en quítxua.
Cada una d’aquestes regions rebia un nom particular:

-
Chinchaisuyu: les regions septentrionals.

-
Collasusyu: les regions meridionals.

-
Antisuyu: les regions orientals.

-
Cuntisuyu: les regions occidentals.

L’Estat
Inca, ha estat uns dels més extensos i organitzats de
l’antiguitat. Veure:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Camins_inques

Segons
el mite, Manco Cápac i Mama Ocllo van sortir del llac Titicaca
com una parella divina i es van dirigir al nord en l’afany de trobar
la vall "escollida". En arribar al turó Wanakawri (o
Huanacaure), a prop del que després seria Cusco , el bastó
màgic que posseïa el primer Inca es va enfonsar al terra.
Era el senyal esperat, allà fundarien el seu poble. Amb
aquesta parella d’ heroi civilitzador va arribar l’ordre, la cultura
i les arts, i era el mateix Sol el que infonia calor i poder als seus
fills. Deixant de banda aquest mite fundador (que conviu amb
d’altres, com el dels germans Ayar), poc és el que se sap del
cert sobre els orígens del poble inca o quítxua;
històricament la seva aparició es pot situar cap al
segle XIII . La zona del Cusco estava habitada per diversos grups
ètnics. Aquesta informació ha estat recolzada pels
treballs arqueològics que han demostrat l’existència
d’una llarga ocupació humana. El cronista Sarmiento de Gamboa
, esmenta els guallas, els sahuassiray, els antasayas, els alcavizas,
els copalimaytas, els culunchimas, els poques i els lares, com els
grups humans que habitaven la vall del Cusco abans dels inques. En
qualsevol cas sembla clar que la vall del Cusco estava habitada per
diversos pobles i cap al segle XIV els inques havien començat
a adquirir un cert predomini a la zona.

La
cultura europea descriu la creació de l’estat Inca com la
dominació d’un grup que esclavizat a la resta d’habitants,
però per la història americana, la unió dels
pobles andins, és el resultat d’anys d’associacions
polítiques, socials i culturals dels diferents territoris. És
per aquesta raó que la paraula “Imperi” no és
acceptada i sí la paraula “Estat” per anomenar el
Tahuantinsuyo. És interessant llegir les obres de l’autor
Virgilio
Roel Pineda, on es re valoritzen les investigacions de diversos
intel·lectuals al respecte. És
important comprendre la idiosincràsia originaria dels pobles
americans, a traves d’autors natius. 

Hi
ha molta informació desarticulada que ens podria ajudar a
entendre que els “imperis” americans no eren fruit de conquestes
a l’estil europeu sinó confederacions de nacions, una
revisió històrica imprescindible per entendre la
conquesta d’aquest continent.

El
quítxua
va ésser adoptat pels inques com la seva llengua oficial i fou
expandit pel territori inca i aviat es convertí en la llengua
estàndard de comunicació a tots els Andes. La conquesta
Espanya i, especialment, l’ Església Catòlica , en
promogué l’ús com a llengua franca per a la predicació
a tota l’àrea andina; amb
l’arribada de la dinastia borbònica, però, es prohibí
l’ús de la llengua oficialment.
Els processos d’independència dels estats Amèrica del
Sud, liderats per l’aristocràcia crioll, no modificaren la
situació i, en general, el quítxua (com les altres
llengües indígenes) fou deixat de banda en les
reivindicacions nacionals.

El
quítxua és una llengua de la família lingüística
llengües ameríndies i Greenberg la classifica dins la
branca andina, on també apareixen l’ aimara i l’ araucà
, entre moltes altres. És parlada per uns 10 milions de
persones a Colòmbia , Equador , Perú , Bolívia ,
Xile i Argentina . En quítxua la llengua s’anomena Runa Simi
(que vol dir ‘la llengua de l’home’) i, en castellà , quechua
al Perú i a Bolívia i quichua a l’Equador i a Colòmbia.
El quítxua és una llengua aglutinant molt regular, que
utilitza multitud de prefixos, infixos i sufixos per a modificar el
significat de l’arrel. La variació dialectal és
actualment bastant forta, a causa de la incomunicació
tradicional entre les diferents àrees en què es parla.
S’hi poden identificar dos grups dialectals principals: el central o
waywash, parlat a la regió central del Perú, i el
perifèric o wamp’uy, parlat a l’àrea de Cusco , a
Bolívia, a l’Equador i a l’Argentina.

En
els darrers anys s’està produint una certa re valorització
del quítxua entre les comunitats indígenes del Perú,
Bolívia i l’Equador. Com que el quítxua no fou mai un
idioma amb escriptura abans de la conquesta, ens han arribat pocs
testimonis de la literatura en aquesta llengua anteriors a 1530 , tan
sols alguns fragments recollits pels primers cronistes. De l’època
colonial cal destacar-ne el teatre, especialment l’obra Apu Ollantay,
punt culminant de la literatura en quítxua del segle XVII , o
lAtawallpaq puchukakuyninpa wankan ("La tragèdia de la fi
d’Atahualpa").

Recomanació
molt especial: Visitar Perú! Us explicaren tota la història
de sud América amb propietat i amabilitat des de les cultures
pre incaiques fins a la guerra de la independència,
descobrireu que va ser l’epicentre i veritable cor sud-americà
durant molts segles.

La
“festa” d’avui…

Que
és celebra avui? Tenim poca claredat sobre els fets de
l’arribada a Amèrica d’un grup de mariners intrèpids,
i àvids de conèixer el nostre planeta, és insòlita la
confusió
que encara hi ha sobre el tema, amb tants nouvinguts llatinoamericans crec que les  seves cultures natives s’hauríen d`’estudiar una mica més als centres educatius per tal de revaloritzar-les.

Tweet

L’ Art-Tic ha estat
el projecte més just per la nostra matèria i m’he implicat massa,  pot
ser…, però he de dir que la meva proposta funciona,  així i tot penso que la majoria dels professors d’EViP no els entusiasma, és molt
complicat el tema, el Col·legi de Llicenciats en Belles Art de Catalunya (Cobalcat)
ha decidit fer un grup d’ajuda als professors de la matèria, i també investigar
una mica que està passant, perquè es perden hores cada any i qual és exactament
la causa de que els professors estiguin tant disconformes. He assistit a la
primera reunió, i dimecres 8 d’octubre haurà una altre només de professors d’
Art-Tic, veurem que passa, he decidit col·laborar amb Cobalcat per trobar
solucions a aquesta situació bastant greu. Personalment penso que la formació
que rebem a La universitat es centra en formar artistes no professors d’Educació
Visual, i tal com ho diu la paraula, hem d’educar visualment als nostres
alumnes, això es tradueix quasi directament en ensenyar-les a de codificar el
món visual que ens envolta, tant sigui obres d’art, com publicitats, pel·lícules,
sèries i reportatges, és important que sàpiguen de que tracten els milers d’imatges
que es “mengen” cada dia, o sigui ensenya a utilitzar i llegit els mitjans de
comunicació. No hi ha altre matèria que el pugui fer!! Hem de ser nosaltres,
els d’Educació Visual els que hauríem de fer-nos càrrec d’aquesta tasca! i
coordinar-la amb els seminaris de llegues i socials. Però aquesta practica és quasi
inexistent a la nostra universitat. Tampoc hi ha cursos de formació del
professorat adequats a la matèria, qüestió que en lectura d’imatge, en lectura
dels mitjans i en educació visual estem una mica a les fosques…ara que, degut
a la publicitat d’una pel·lícula, es sent tant aquesta frase senzilla i sàvia:

“Un pueblo que no
sabe leer ni escribir es un pueblo fácil de enganyar”

Hauríem de raonar si
no cal actualitzar aquesta frase, o sigui adequar-la als nostre temps i prendre
consciència d’una vegada per totes que aprendre a llegir els mitjans és l’antídot
contra l’engany i l’especulació, o no és una de les causes de la crisi econòmica
que vivim, que els consumidors compren més coses de les que poden pagar? O no
és la publicitat enganyosa i els informatius de formatius la causa de moltes
decisions equívoques i de l’apatia general? El tema de “no saber llegir” “ni
escriure” o participar als mitjans actuals és una mancança molt seriosa del
nostre sistema educatiu.

Tweet

Hola a tots, tornem a
la feina! i encara no he acabat d’adaptar-me als embolics quotidians, faig
resum:

Horaris, aquesta
setmana, sembla ser que ens han quadrat els horaris finalment!

Editorials: una no
han portat els llibres dels alumnes, l’altre 
no ha portat les fitxes didàctiques, truca que truca…L’equip,

Aula Art-Tic, el
server ha petat, encara no he pogut recuperar-lo, els DVD de restauració que ha
enviat el Pie estan corruptes, no és pot restaurar el sistema, truca que truca,
a Sau, Adp i Pie, amb hores i hores, he aconseguit entrar per Linux i treure els
arxius que havia a l’ordinador i amb els l’ imatge server que ara la tinc en un
DVD incorrupta, però…he de fer nosaltres aquesta tasca tan delicada? El coordinador
de informàtica diu que ens arrisquem perquè poden tardar molt en venir del Pie.

Seminari, ha vingut
una nova professora i l’he dedicat temps en explicar-li la forma de treballar i
on està cada cosa.

Programacions,
enguany s’han de presentar a l’octubre, tenint en comptes que la llei ha
canviat i en alguns crèdits s’ha fer curosament, (no allò de retalla i enganxa)
ens podrien haver donat fins desembre com altres cursos.

Material, recompte
del material que ha quedat del curs passat i comprar el que falta i com si allò
fos poc…recuperar els llibres i carpetes dels alumnes de 3r del curs passat,
que el professor a càrrec no va fer servir, i aconseguir que els alumnes d’altres
grups els utilitzen aquest curs, perquè essent un material excel·lent, i també
car, els pares es queixaran amb justa raó que demanem llibres que no es fan
servir.

La nau, actualitzar-la, o
sigui la meva web de treball (plataforma  moodle), amb temes, material i recursos per els
nous crèdits.

Continuar la creuada
dels correus Edu_365, per tal de que tots els alumnes tinguin correus fiables
(sense virus i bitxos variats) i a més que es puguin fer un bloc de treball.

Ufff, queden moltes
coses més  no us comento perquè us esgotaré!!

 Aquest estiu he treballat força en cursos en
xarxa, i també he fet un tomb per la UAB. He fet el Komposer i Nvu de cara a
ensenyar el disseny web des de Linux, i possiblement pugui enganxar-me en un
curs de Blender a la UAB, veurem. Ara començo el Linkat avançat on espero
aprendre a posar en xarxa els ordinadors des de Linux.

Tinc una companya
nova de seminari i estic entusiasmada, l’agradaria aprendre el "tinglat"
que porto amb l’ Art-Tic, cosa que m’ajudaria molt, al menys a pujar-me l’ànim,
m’he trobat molt sola fins ara i és una tasca bastant exigent. Espero poder compartir amb ella aquesta experiència.

Ah, i ja tenim les al·legacions del nostre col·legi a la web de Cobalcat, igualment les penjaré aquí

Alegacions-Cobalcat.pdf

Tweet

Hola a tots, tornem a
la feina! i encara no he acabat d’adaptar-me als embolics quotidians, faig
resum:

Horaris, aquesta
setmana, sembla ser que ens han quadrat els horaris finalment!

Editorials: una no
han portat els llibres dels alumnes, l’altre 
no ha portat les fitxes didàctiques, truca que truca…L’equip,

Aula Art-Tic, el
server ha petat, encara no he pogut recuperar-lo, els DVD de restauració que ha
enviat el Pie estan corruptes, no és pot restaurar el sistema, truca que truca,
a Sau, Adp i Pie, amb hores i hores, he aconseguit entrar per Linux i treure els
arxius que havia a l’ordinador i amb els l’ imatge server que ara la tinc en un
DVD incorrupta, però…he de fer nosaltres aquesta tasca tan delicada? El coordinador
de informàtica diu que ens arrisquem perquè poden tardar molt en venir del Pie.

Seminari, ha vingut
una nova professora i l’he dedicat temps en explicar-li la forma de treballar i
on està cada cosa.

Programacions,
enguany s’han de presentar a l’octubre, tenint en comptes que la llei ha
canviat i en alguns crèdits s’ha fer curosament, (no allò de retalla i enganxa)
ens podrien haver donat fins desembre com altres cursos.

Material, recompte
del material que ha quedat del curs passat i comprar el que falta i com si allò
fos poc…recuperar els llibres i carpetes dels alumnes de 3r del curs passat,
que el professor a càrrec no va fer servir, i aconseguir que els alumnes d’altres
grups els utilitzen aquest curs, perquè essent un material excel·lent, i també
car, els pares es queixaran amb justa raó que demanem llibres que no es fan
servir.

La nau, actualitzar-la, o
sigui la meva web de treball (plataforma  moodle), amb temes, material i recursos per els
nous crèdits.

Continuar la creuada
dels correus Edu_365, per tal de que tots els alumnes tinguin correus fiables
(sense virus i bitxos variats) i a més que es puguin fer un bloc de treball.

Ufff, queden moltes
coses més  no us comento perquè us esgotaré!!

 Aquest estiu he treballat força en cursos en
xarxa, i també he fet un tomb per la UAB. He fet el Komposer i Nvu de cara a
ensenyar el disseny web des de Linux, i possiblement pugui enganxar-me en un
curs de Blender a la UAB, veurem. Ara començo el Linkat avançat on espero
aprendre a posar en xarxa els ordinadors des de Linux.

Tinc una companya
nova de seminari i estic entusiasmada, l’agradaria aprendre el "tinglat"
que porto amb l’ Art-Tic, cosa que m’ajudaria molt, al menys a pujar-me l’ànim,
m’he trobat molt sola fins ara i és una tasca bastant exigent. Espero poder compartir amb ella aquesta experiècia.

Tweet

Tweet

Sobre l’ùs de Internet, he
comprovat que la majoria dels alumnes només coneixen el Messenger, molt pocs
saben “entrar” al seu correu, per tant hem practicat entrar al correu per la
icona de la carta o post i també baixar o enviar documents adjunts. Tenia
previst que els alumnes aprofitaren l’espai per blocs i àlbums de fotos que
ofereixen quasi tots els correus, com per exemple My Space de hotmail, però en
plena tasca va haver problemes de pèrdues de contrasenyes en Hotmail, o sigui
se l’havien “robat”. Penso que va ser una mena d’atac generalitzat al servidor,
així ens vam trobar que molts no podien entrar, i a més amb la situació confosa
de que no es sabia qui rebia els correus o qui els enviava. Hem fet un repàs
correu per correu per comprovar qui era encara amo de la seva adreça, o sigui
qui podia canviar la contrasenya o accedir al seu àlbum de fotos. A tots
aquells que podien accedir els he aconsellat que esborressin els àlbums. El
tema de la seguretat en Internet pels nens i nenes és bastant seriós, desprès d’aquesta
experiència penso que seran una mica més prudents al penjar fotos a la xarxa. Tot
això també va influir bastant en el treball per desenvolupar al moodle i hem
comprovat que la tasca és pot interrompre de sobte per el segrest de les
contrasenyes dels comptes, per tant deixa de ser seriosa.  En aquest aspecte els correus Edu365 ofereixen
bastant seguretat però és molt poc pràctica la manera d’obtenir un correu
Edu365, igualment hem omplert els formularis i els he entregat personalment a
Via Augusta per tal d’agilitzar la tramesa, malgrat això hem acabat el curs
sense tenir el compte per treballar amb tranquil·litat. El correu Edu365, dona
la possibilitat de treballar amb els blocs del xtec que són molt profitosos i
com tots els blocs una bona finestra per mostrar treballs, he fet un bloc, pensat
entre tots els alumnes de 4t, però com que no tenien el compte, les entrades
només les he fet jo, espero que el curs vinent pugui treballar blocs amb els
alumnes només de cara a exposar treballs ja que penso que l’eina ideal de
treball és el moodle per la seva varietat de tasques, per la possibilitat de fer
fòrums i xats amb seguretat i privacitat.

Sobre la anàlisi crítica
dels mitjans, els simulacres han funcionat molt bé, és una tècnica que dona per
molt, els alumnes aprenen ràpidament (inclòs els nouvinguts) les tècniques del
foto muntatge, trucs i enganyifes, que ràpidament relacionen amb tota la parafernàlia
plena de mentides que dia a dia els volen vendre des de la pantalla, finalment
va resultar un joc divertit on els desitjos (creats o no per la societat
consumista) i les fantasies més intimes van  transformar-se en realitat virtual mitigant
una mica la continua insatisfacció creada per l’impressionant oferta mediàtica
a la que estan exposats. Ens va faltar temps per analitzar concretament algunes
publicitats i reportatges, també espero que el curs vinent pugui desenvolupar
millor aquesta experiència. Dels simulacres, “la volta al món” va esdevenir una
experiència molt interessant per conèixer els països d’origen dels alumnes
nouvinguts i per a que ells coneguin el nostre, tothom s’ha posat en “el lloc
de l’altre” virtualment i espero també, en el futur, fer excursions reals,
trepitjant terra ferma, per fer reportatges dels llocs més emblemàtics de
Catalunya, tasca que ha quedat pendent per falta de temps i diners. És
interessant també veure, repassant les fotos com els alumnes nouvinguts han
canviat la seva cara i el seu ànim a mesura que la pràctica del retrat i del
conèixer-se anava fent el seu efecte.

Apa que ja és tard i demà
encara hem de treballar!

Aquí us poso l’adreça del
moodle del crèdit Fotografia i Coneixement, a les noticies de la primera plana trobareu
una selecció de quasi totes les fotos que s’han fet els alumnes, per curs, sota
trobareu el bloc sobre missatges visuals pel aniversari del nostre centre. Els
simulacres més significatius estan al segon cicle, per fer una mirada ràpida
podeu picar al pps “Simulacres”:

 http://phobos.xtec.cat/mjimen10/moodle/

  
Podeu entrar com visitants
per veure la proposta didàctica.

Bones vacances! I us
recomano un bon llibre per l’estiu, fa repensar la nostra tasca docent en aquesta nova era, que fa la
societat contemporània tan difícil d’entendre i complexa d’habitar. L’autor,
que és polonès, no és deixa res per analitzar!!

“La
vida líquida”, Zygmunt Bauman, Ed. Paidós.

Tweet